{"id":16687,"date":"2022-07-15T12:02:22","date_gmt":"2022-07-15T10:02:22","guid":{"rendered":"https:\/\/naturdao.com\/quan-i-qui-va-descobrir-la-histamina\/"},"modified":"2023-10-05T10:56:10","modified_gmt":"2023-10-05T08:56:10","slug":"quan-i-qui-va-descobrir-la-histamina","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/naturdao.com\/ca\/quan-i-qui-va-descobrir-la-histamina\/","title":{"rendered":"Quan i qui va descobrir la histamina?"},"content":{"rendered":"\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\tLa histamina \u00e9s una amina bioactiva que se sintetitza per descarboxilaci\u00f3 del seu amino\u00e0cid precursor, la histidina, en una reacci\u00f3 enzim\u00e0tica descrita per primera vegada per Windaus i Vogt el 1907.\r\n
\"\"
S\u00edntesi de histamina per descarboxilaci\u00f3 del seu precursor amino\u00e0cid<\/figcaption><\/figure>\r\nEl nom histamina prov\u00e9 del grec histos<\/em> que significa teixit, perqu\u00e8 \u00e9s present en molts teixits de l’organisme.\r\n\r\nEls efectes fisiol\u00f2gics i fisiopatol\u00f2gics de la histamina a l’organisme van ser descrits per primera vegada el 1910 per Dale i Laidlaw, dos investigadors pioners que van estudiar les seves funcions al Wellcome Physiological Research Laboratories (Dale HH, Laidlaw PP. 1910)\r\n\r\nLa histamina es troba a tot el nostre organisme, encara que en concentracions m\u00e9s elevades en pulmons, pell i el tracte gastrointestinal. Se sintetitza i emmagatzema principalment en bas\u00f2fils i mast\u00f2cits, i tamb\u00e9 en c\u00e8l\u00b7lules enterocromafins g\u00e0striques, ganglis limf\u00e0tics i t\u00edmus (Panula P, et al. 2015).\r\n\r\nEst\u00e0 involucrada en diversos mecanismes tant immunol\u00f2gics com fisiol\u00f2gics: estimulant la secreci\u00f3 d’\u00e0cid g\u00e0stric, en el proc\u00e9s de la inflamaci\u00f3, la contracci\u00f3 de les c\u00e8l\u00b7lules del m\u00fascul llis, la vasodilataci\u00f3 i la producci\u00f3 de citocines, entre d’altres. (Maintz. L. 2007; Vlieg-Boerstra BJ. Et al. 2005).\r\n

La histamina \u00e9s un mediador del sistema neuro-immuno-endocr\u00ed<\/h2>\r\nA m\u00e9s, tamb\u00e9 funciona com a neurotransmissor, sent sintetitzada per neurones ubicades a la regi\u00f3 posterior de l’hipot\u00e0lem els axons del qual s’estenen per tot el cervell. (Gusano J, et al. 2019).\r\n
\"\"<\/figure>\r\nLa variabilitat dels efectes fisiol\u00f2gics es produeix per la interacci\u00f3 amb quatre receptors diferents: H1, H2, H3 i H4, que activen vies de transducci\u00f3 de senyals en percebre la histamina. (Panula P, et al. 2015).\r\n\r\nEs coneixen dues vies metab\u00f2liques principals de la histamina que involucren dos enzims:<\/strong>\r\n
    \r\n \t
  • La DiAmino Oxidasa (DAO)<\/li>\r\n \t
  • Histamina-N-Metiltransferasa (HNMT)<\/li>\r\n<\/ul>\r\n
    \"\"
    Metabolisme de la histamina en humans<\/figcaption><\/figure>\r\n

    I quan es va iniciar la investigaci\u00f3 amb patologies o malalties?<\/h2>\r\nPues hace m\u00e1s de cien a\u00f1os. Los primeros antihistam\u00ednicos que se utilizaron para uso cl\u00ednico fueron hace unos 70 a\u00f1os aproximadamente.\r\n\r\nEn el a\u00f1o 1926, Harmer y Harris fueron los primeros cient\u00edficos en describir la relaci\u00f3n entre el dolor de cabeza y la histamina despu\u00e9s de suministrar en el estudio una infusi\u00f3n de la misma (Harmer IM, 1926).\r\n\r\nEn 1927 se purific\u00f3 por primera vez a partir de tejidos humanos.\r\n\r\nEn 1930, el cient\u00edfico Pickering realiz\u00f3 una serie de estudios experimentales. Aunque ninguno de ellos fue controlado con placebo, la histamina fue investigada de nuevo por su capacidad para inducir dolor de cabeza de origen vascular. Se demostr\u00f3 que la histamina induc\u00eda el dolor de cabeza de manera dependiente de la dosis que se suministraba y de la susceptibilidad del sujeto, pero que hab\u00eda una gran variabilidad entre ellos.\r\n\r\nEl investigador Pickering propuso que el origen de la cefalea relacionada con la histamina de origen vascular era por la vasodilataci\u00f3n de las arterias intracraneales y que a trav\u00e9s del nervio trig\u00e9mino podr\u00eda surgir el dolor de cabeza (Pickering GW, 1033).\r\n
    \"\"
    Cronologia hist\u00f2rica de la histamina i els receptors. Reimpr\u00e8s de (11) Copyright\u00a9 2011 amb autoritzaci\u00f3 d’Elsevier, J Allergy Clin Immunol<\/figcaption><\/figure>\r\nL’estudi de la relaci\u00f3 entre la histamina i la migranya s’ha continuat investigant durant molts anys i altres cient\u00edfics van analitzar com la histamina podia induir cefalees.\r\n\r\nM\u00e9s endavant, Northfield va injectar la histamina a l’art\u00e8ria car\u00f2tida externa i interna i va concloure que el mal de cap podria originar-se a l’art\u00e8ria car\u00f2tida interna (DWC de Northfield, 1938).\r\n\r\nVon Storch va estudiar sobre quina podrien ser les dosis m\u00ednimes d’histamina per induir mal de cap en una persona, per\u00f2, va observar que depenien del context, ja que aquelles persones que patien migranya de base i van ser seleccionades a l’estudi eren molt m\u00e9s susceptibles a patir mal de cap indu\u00eft pel subministrament d’histamina que els subjectes que no patien migranyes. (Arch Neurol Psychiatr. 1940; 44 :316\u2013322)\r\n\r\nPer tant, la literatura cient\u00edfica m\u00e9s antiga demostra la relaci\u00f3 entre les histamina i les cefalees.\r\n\r\nAvui dia, els investigadors continuen investigant els mediadors end\u00f2gens, inclosa la histamina, per la seva capacitat per generar mal de migranya i altres patologies i malalties. (De Logu F, et al. 2019).\r\n\r\nA m\u00e9s, la ci\u00e8ncia avan\u00e7a i cada cop van sorgint m\u00e9s estudis on relacionen la histamina com a mediador en diferents patologies i malalties.\r\n\r\nUna altra dada important que s’observa als estudis recents \u00e9s que depenent de la seva localitzaci\u00f3, la histamina present a l’organisme \u00e9s desaminada o metilada per l’acci\u00f3 dels enzims DAO i\/o HNMT (histamina-N-metiltransferasa) respectivament. (Maintz, L. 2015)\r\n\r\nCal distingir que l’enzim DAO \u00e9s responsable de la degradaci\u00f3 de la histamina extracel\u00b7lular. Aquest enzim s’expressa principalment a l’intest\u00ed prim, el c\u00f2lon ascendent, la placenta i els ronyons.\r\n\r\nA l’intest\u00ed, l’activitat de la DAO augmenta progressivament des del duod\u00e8 fins a l’ili i es localitza principalment a les vellositats intestinals. (Eisenhans, B. 1999)\r\n\r\nLa DAO tamb\u00e9 pot metabolitzar altres amines biog\u00e8niques com la putrescina i la cadaverina. (Elmore Bo, et al. 2002).\r\n\r\nL’enzim HNMT s’expressa en diversos teixits i \u00f2rgans del nostre cos, sobretot als ronyons i el fetge, tamb\u00e9 a la melsa, el c\u00f2lon, la pr\u00f2stata, els ovaris, les c\u00e8l\u00b7lules de la medul\u00b7la espinal, la tr\u00e0quea i el tracte respiratori . (Maintz, L. 2007).\r\n

    La principal via d’entrada al cos per a la histamina que procedeix dels aliments \u00e9s l’epiteli intestinal.<\/h2>\r\nPer tant, encara que la HNMT tamb\u00e9 \u00e9s present al tracte gastrointestinal, l’enzim DAO \u00e9s qui juga un paper principal en la protecci\u00f3 del cos contra la histamina ex\u00f2gena, aquella que procedeix dels aliments. (Bohem T. et al. 2019; Mar\u0161avelski A, et al 2018)\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    La histamina \u00e9s una amina bioactiva que se sintetitza per descarboxilaci\u00f3 del seu amino\u00e0cid precursor, la histidina, en una reacci\u00f3 enzim\u00e0tica descrita per primera vegada per Windaus i Vogt el 1907. S\u00edntesi de histamina per descarboxilaci\u00f3 del seu precursor amino\u00e0cid El nom histamina prov\u00e9 del grec histos que significa teixit, perqu\u00e8 \u00e9s present en molts […]<\/p>\n","protected":false},"author":872,"featured_media":195997,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_exactmetrics_skip_tracking":false,"_exactmetrics_sitenote_active":false,"_exactmetrics_sitenote_note":"","_exactmetrics_sitenote_category":0,"footnotes":""},"categories":[26],"tags":[],"class_list":["post-16687","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-articles"],"acf":[],"aioseo_notices":[],"aioseo_head":"\n\t\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\t