{"id":197399,"date":"2024-02-09T12:10:56","date_gmt":"2024-02-09T11:10:56","guid":{"rendered":"https:\/\/naturdao.com\/histamina-i-ritmes-circadians\/"},"modified":"2024-02-09T14:54:16","modified_gmt":"2024-02-09T13:54:16","slug":"histamina-i-ritmes-circadians","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/naturdao.com\/ca\/histamina-i-ritmes-circadians\/","title":{"rendered":"Histamina i R\u00edtmes Circadians"},"content":{"rendered":"\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Els cicles diaris de llum i foscor duren aproximadament 24 hores, corresponents al temps que triga la Terra a completar una rotaci\u00f3 completa sobre el seu eix. La gran majoria dels organismes s’ajusten a aquests cicles, la qual cosa es reflecteix en les seves funcions f\u00edsiques, psicol\u00f2giques i conductuals gr\u00e0cies al ritme circadi\u00e0. Aquest ritme est\u00e0 regulat pel rellotge circadi\u00e0 intern de cada organisme.<\/p>\n

L’adaptaci\u00f3 del rellotge circadi\u00e0 als cicles diaris s’aconsegueix a trav\u00e9s de diversos factors com ara els canvis de temperatura, els cicles metab\u00f2lics i l’alimentaci\u00f3, aix\u00ed com est\u00edmuls neuronals o hormonals.<\/p>\n

Aquests factors es coneixen com a Zeitgebers, que ve del terme alemany “sincronitzador”. Els Zeitgebers sincronitzen el rellotge circadi\u00e0 amb un moment concret del dia, afectant tant les funcions que es realitzaran com els gens i les prote\u00efnes que s’activaran en cada moment.<\/p>\n

El rellotge circadiari est\u00e0 compost molecularment per una maquin\u00e0ria de prote\u00efnes que s’activen al llarg del dia i es regulen m\u00fatuament per mantenir el seu propi equilibri. En comptes d’un proc\u00e9s simple, hi ha una xarxa reguladora complexa que permet que el rellotge circadiari faci les seves funcions al moment adequat i mantingui la integritat de cada \u00f2rgan i c\u00e8l\u00b7lula.<\/p>\n

Rellotge Central i Rellotges Perif\u00e8rics i R\u00edtmes Biol\u00f2gics<\/strong><\/h3>\n

Al llarg de l’evoluci\u00f3, el nostre cos ha desenvolupat rellotges moleculars tant centrals com perif\u00e8rics, situats en \u00f2rgans com el fetge, l’intest\u00ed o els m\u00fasculs. Aquests rellotges es sincronitzen en funci\u00f3 de senyals externs, com ara la llum, l’activitat f\u00edsica i principalment l’alimentaci\u00f3, afectant l’expressi\u00f3 g\u00e8netica i la secreci\u00f3 hormonal.<\/p>\n

El principal Zeitgeber per al rellotge central, situat al nucli supraquiasm\u00e0tic de l’hipot\u00e0lem del nostre cervell, \u00e9s la llum. Mentre que per als rellotges perif\u00e8rics (en la resta del cos), \u00e9s l’alimentaci\u00f3.<\/p>\n

Respectar i entendre les fluctuacions fisiol\u00f2giques naturals del cos pot contribuir a tenir un organisme m\u00e9s sa.<\/p>\n

En els pa\u00efsos desenvolupats, els h\u00e0bits moderns, que sovint no segueixen els ritmes naturals de llum-foscor i dej\u00fa d’aliment, poden ser un factor determinant en l’aparici\u00f3 de malalties metab\u00f2liques com el c\u00e0ncer o la diabetis.<\/p>\n

La Pertorbaci\u00f3 del Rellotge Circadiari pot afectar la Salut<\/h2>\n

Si el rellotge est\u00e0 fora de control, els \u00f2rgans i les c\u00e8l\u00b7lules perden la seva capacitat per anticipar-se i preparar-se per a les seves tasques.<\/p>\n

Aquesta falta de control pot agreujar qualsevol malaltia. L’acumulaci\u00f3 de danys en el cos es produeix quan no est\u00e0 preparat per dur a terme una reparaci\u00f3 eficient mentre continua amb les seves tasques habituals.<\/p>\n

Relaci\u00f3 de la histamina amb els cicles de vig\u00edlia-son<\/strong><\/h3>\n

Els estudis recents conclouen que la quantitat i l’activitat dels mast\u00f2cits estan modulats pels ritmes circadians i factors com la llum i l’alimentaci\u00f3, que tamb\u00e9 poden sincronitzar o dessincronitzar els nostres rellotges.<\/p>\n

Els mast\u00f2cits estan associats amb la regulaci\u00f3 de la immunitat i la inflamaci\u00f3 mitjan\u00e7ant la secreci\u00f3 d’importants mediadors inflamatoris, incloent la histamina.<\/p>\n

Aquesta pot unir-se als seus receptors. I t\u00e9 quatre, dels quals dos, H1 i H3R, s’expressen en el cervell.<\/p>\n

Entre altres funcions en el cervell, la histamina pot influir en el cicle de vig\u00edlia-son i, per tant, tamb\u00e9 en els seus trastorns.<\/p>\n

Els estats de vig\u00edlia i son s\u00f3n processos complexos que es produeixen gr\u00e0cies a canvis neuroqu\u00edmics coordinats en neurotransmissors i neuromoduladors, com ara acetilcolina, glutamat, \u00e0cid gamma-aminobut\u00edric, dopamina, serotonina, noradrenalina, histamina, hipocretina, hormona concentradora de melanina, adenosina i melatonina.<\/p>\n

Les neurones histamin\u00e8rgiques del cervell juguen un paper important en l’alerta i el manteniment de la vig\u00edlia.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Pham L. et al., (2021)<\/em><\/p>\n

Melatonina i histamina l’equilibri necessari<\/strong><\/h3>\n

La melatonina s’allibera al l\u00edquid cefalorraquidi, de nit amb nivells molt alts, mentre que durant el dia s’allibera a nivells molt baixos.<\/p>\n

\u00c9s clau en la regulaci\u00f3 dels ritmes circadians i el funcionament d’altres hormones. En la imatge anterior, es veuen els dos receptors MT1 i MT2. La uni\u00f3 de la melatonina a aquests receptors condueix a una disminuci\u00f3 de l’activaci\u00f3, proliferaci\u00f3 i diferenciaci\u00f3 dels mast\u00f2cits.<\/p>\n

La melatonina i la histamina s\u00f3n dos neuromoduladors importants involucrats en la regulaci\u00f3 dels ritmes circadiaris a trav\u00e9s de NF-\u03baB, un factor clau com\u00fa.<\/p>\n

Per tant, una bona alliberaci\u00f3 de melatonina podria afavorir processos que impliquin desregulaci\u00f3 dels mast\u00f2cits.<\/p>\n

Encara que es necessiten m\u00e9s investigacions sobre el vincle entre melatonina, histamina i ritmes circadians, podem comen\u00e7ar a aplicar estrat\u00e8gies on hi ha m\u00e9s evid\u00e8ncia s\u00f2lida per millorar la sincronitzaci\u00f3 dels nostres rellotges. Exposici\u00f3 a la llum i temps de les menjades.<\/p>\n

H\u00e0bits perjudicials per al nostre ritme circadiari i equilibri d’histamina<\/h2>\n

Quan pensem en els comportaments cronodisruptius, els que interrompen els nostres ritmes circadians, el primer que ens ve al cap s\u00f3n h\u00e0bits com ara sopar tard, fer exercici a la nit o mirar la televisi\u00f3 fins la matinada.<\/p>\n

Si analitzem cadascun d’aquests h\u00e0bits per separat, podem concloure que sopar tard afecta el nostre metabolisme perqu\u00e8 durant la nit som menys sensibles a la insulina, la qual cosa disminueix la nostra toler\u00e0ncia a la glucosa.<\/p>\n

L’exercici d’alta intensitat a la nit podria alterar el son alliberant hormones d’estr\u00e8s. A m\u00e9s, anar-se’n a dormir tard pot reduir la qualitat i durada del son. No obstant aix\u00f2, el que probablement es subestima \u00e9s que darrere d’aquests h\u00e0bits hi ha un factor clau que interfereix amb els mecanismes que regulen els nostres ritmes circadiaris: la llum.<\/p>\n

At\u00e8s que l’exposici\u00f3 a la llum artificial brillant i la llum dels dispositius electr\u00f2nics a la nit \u00e9s com\u00fa arreu del m\u00f3n i que el nostre cos necessita foscor per dur a terme certs processos fisiol\u00f2gics com ara l’alliberament de melatonina, s’ha estudiat que l’exposici\u00f3 a la llum artificial blava i brillant abans i durant el son nocturn pot tenir conseq\u00fc\u00e8ncies negatives per a la salut.<\/p>\n

Per exemple, en un estudi de Gil-Lozano et al., (2022) es va demostrar que una nit completa de privaci\u00f3 del son amb exposici\u00f3 a la llum augmentava la resist\u00e8ncia a la insulina i interrompia perfils normals de producci\u00f3 de melatonina i cortisol.<\/p>\n

Tot i que el progr\u00e9s tecnol\u00f2gic ha beneficiat la nostra qualitat de vida, el seu \u00fas excessiu pot tenir conseq\u00fc\u00e8ncies negatives. Exposar-se a la llum artificial a la nit pot afectar el nostre metabolisme i augmentar el risc d’obesitat i diabetis de tipus II.<\/p>\n

Per tant, \u00e9s important adoptar estrat\u00e8gies que minimitzin la possibilitat de dormir amb il\u00b7luminaci\u00f3 per millorar la nostra salut: utiltzar ulleres que bloquegin la llum blava per a pantalles i, a l’habitaci\u00f3, baixar les persianes o fer servir una m\u00e0scara per a dormir per tenir absoluta foscor quan es dorm.<\/p>\n

D’altra banda, els horaris d’ingesti\u00f3 tamb\u00e9 podrien desregular els nostres rellotges.<\/p>\n

Sopar prop de les hores de llum del dia i allargar el dej\u00fa nocturn \u00e9s el que la nostra fisiologia espera de nosaltres, ja que resulta ser un per\u00edode on el nostre cos enlloc de digerir destinar\u00e0 energia a reciclar i reparar c\u00e8l\u00b7lules.<\/p>\n

Adaptar els nostres h\u00e0bits alimentaris durant el dia i evitar menjar almenys dues hores abans d’anar a dormir donar\u00e0 descans al sistema digestiu i perm\u00eds al sistema immune per dur a terme les seves funcions.<\/p>\n

Hem de ser conscients de la import\u00e0ncia del son i la cronoregulaci\u00f3 per a la nostra salut, i probablement una bona sincronitzaci\u00f3 dels nostres rellotges (centrals i perif\u00e8rics) podria tenir un impacte positiu en les persones amb patologies de desgranulaci\u00f3 de mast\u00f2cits, i per tant amb problemes d’histamina.<\/p>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t

\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

REFER\u00c8NCIES<\/strong><\/del><\/p>\n

\n

 <\/p>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    \n
  • Damiola F, Le Minh N, Preitner N, Kornmann B, Fleury-Olela F, Schibler U. Restricted feeding uncouples circadian oscillators in peripheral tissues from the central pacemaker in the suprachiasmatic nucleus. Genes & development. 2000 Dec 1;14(23):2950-61.<\/li>\n
  • Carroll, R. G., Timmons, G. A., Cervantes-Silva, M. P., Kennedy, O. D., & Curtis, A. M. (2019). Immunometabolism around the Clock. Trends in molecular medicine.<\/li>\n
  • Brown SA, Zumbrunn G, Fleury-Olela F, Preitner N, Schibler U. Rhythms of mammalian body temperature can sustain peripheral circadian clocks. Current Biology. 2002 Sep 17;12(18):1574-83.<\/li>\n
  • Dibner C, Schibler U, Albrecht U. The mammalian circadian timing system: organization and coordination of central and peripheral clocks. Annual review of physiology. 2010 Mar 17;72:517-49.<\/li>\n
  • Linh Pham, Leonardo Baiocchi, Lindsey Kennedy, Keisaku Sato, Vik Meadows, Fanyin Meng, Chiung-Kuei Huang, Debjyoti Kundu, Tianhao Zhou, Lixian Chen, Gianfranco Alpini, Heather Francis. The interplay between mast cells, pineal gland, and circadian rhythm: Links between histamine, melatonin, and inflammatory mediators. J Pineal Res. 2021 March; 70(2).<\/li>\n
  • Welz PS, Benitah SA. Molecular connections between circadian clocks and aging. Journal of molecular biology. 2020 May 29;432(12):3661-79.<\/li>\n
  • Garc\u00eda-Gayt\u00e1n AC, Miranda-Anaya M, Turrubiate I, L\u00f3pez-De Portugal L, Bocanegra-Botello GN, L\u00f3pez-Islas A, et al. Synchronization of the circadian clock by time-restricted feeding with progressive increasing calorie intake. Resemblances and differences regarding a sustained hypocaloric restriction. Sci Rep [Internet]. 2020;10(1):10036.<\/li>\n
  • Lancet T. Waking up to the importance of sleep. The Lancet [Internet]. 2022 Sep 24;400(10357):973.<\/li>\n<\/ul>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    Els cicles diaris de llum i foscor duren aproximadament 24 hores, corresponents al temps que triga la Terra a completar una rotaci\u00f3 completa sobre el seu eix. La gran majoria dels organismes s’ajusten a aquests cicles, la qual cosa es reflecteix en les seves funcions f\u00edsiques, psicol\u00f2giques i conductuals gr\u00e0cies al ritme circadi\u00e0. Aquest ritme […]<\/p>\n","protected":false},"author":1097,"featured_media":197367,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_exactmetrics_skip_tracking":false,"_exactmetrics_sitenote_active":false,"_exactmetrics_sitenote_note":"","_exactmetrics_sitenote_category":0,"footnotes":""},"categories":[26],"tags":[],"class_list":["post-197399","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-articles"],"acf":[],"aioseo_notices":[],"aioseo_head":"\n\t\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\t