Mastòcits, nutracèutics i al·lèrgies: estratègies nutricionals per a la regulació immunològica

Més del 30% de la població mundial pateix algun tipus de malaltia al·lèrgica, i aquesta xifra continua augmentant. Les al·lèrgies més comunes inclouen les provocades pel pol·len, els àcars de la pols, la caspa d’animals i certs aliments.

L’alta prevalença d’aquestes malalties es deu a una combinació de factors genètics i ambientals.

Tot i que algunes persones tenen una predisposició genètica a desenvolupar al·lèrgies, l’entorn també hi juga un paper important. L’exposició a contaminants, els canvis en l’alimentació i l’estil de vida modern poden alterar la resposta del sistema immunològic, provocant reaccions exagerades davant de substàncies que no haurien de representar una amenaça.

Quina relació tenen els mastòcits amb les al·lèrgies?

Les al·lèrgies són reaccions exagerades del sistema immunològic davant de substàncies inofensives, anomenades al·lèrgens. Entre els al·lèrgens més comuns hi ha el pol·len, els àcars de la pols, el pèl d’animals i certs aliments com el cacauet o el marisc.

Imaginem que el sistema immunològic és un equip de seguretat d’un edifici. La seva feina és protegir el cos de les amenaces reals, com ara virus i bacteris. Tanmateix, en les persones al·lèrgiques, aquest equip es confon i reacciona de manera exagerada davant de substàncies inofensives.

Aquesta resposta desproporcionada és el que coneixem com a reacció al·lèrgica.

Quan una persona al·lèrgica entra en contacte amb un al·lergen, el seu sistema immunològic activa els mastòcits, desencadenant símptomes com:

• Esternuts i secreció nasal
• Picor a la pell o urticària
• Inflamació de la gola o dificultat per respirar
• Ulls vermells i plorosos

El terme al·lèrgia va ser introduït al segle XX pel científic Clemens von Pirquet, qui va observar que el sistema immunològic pot protegir, però també causar hipersensibilitat.

Els mastòcits són cèl·lules del sistema immunològic encarregades de detectar possibles amenaces. Es troben en grans quantitats a:

• Pell (provoquen picor o urticària).
• Pulmons (causen símptomes respiratoris).
• Intestí (generen reaccions a certs aliments).

Aquestes cèl·lules contenen substàncies químiques, destacant la histamina, la principal responsable dels símptomes al·lèrgics.

Com s’activen els mastòcits?

Activació dependent d’IgE (Immunoglobulina E)

És el mecanisme més comú en les al·lèrgies:

1. Sensibilització: la primera vegada que una persona al·lèrgica entra en contacte amb un al·lergen, el seu sistema immunològic produeix anticossos IgE específics.
2. Unió als mastòcits: la IgE s’uneix a receptors FcεRI a la membrana dels mastòcits, preparant-los per a futures reaccions.
3. Alliberació d’histamina: l’al·lergen activa els mastòcits, que alliberen histamina i altres mediadors inflamatoris.

Aquesta activació causa picor, inflamació, enrogiment, congestió nasal i dificultat respiratòria.

Activació independent d’IgE

Els mastòcits també es poden activar sense IgE, responent a:

• Substàncies químiques i medicaments: alguns fàrmacs poden activar els mastòcits sense IgE, causant pseudoal·lèrgies.
• Receptors de reconeixement de patrons (TLR): detecten patògens i activen els mastòcits com a defensa immunitària.
• Citoquines proinflamatòries: Molècules com IL-33, TSLP i IFN-γ poden estimular l’alliberament d’histamina i altres substàncies proinflamatòries.

Què passa quan s’activen els mastòcits?

Alliberen una gran quantitat de substàncies inflamatòries, provocant símptomes al·lèrgics i inflamatoris.

Entre els mediadors més importants es troben:

• Histamina: responsable de la inflamació, enrogiment, picor i augment de la permeabilitat vascular.
• Proteases (triptasa, quimasa): enzims que contribueixen a la inflamació i remodelació tissular.
• Eicosanoides (prostaglandines i leucotriens): substàncies derivades dels àcids grassos que amplifiquen la inflamació.
• Citoquines i quimioquines: missatgers químics que regulen la resposta immune i atrauen altres cèl·lules inflamatòries.

Nutracèutics i el seu impacte en els mastòcits

El terme nutracèutic va ser encunyat el 1989 per Stephen DeFelice, combinant nutrició i farmàcia. Es defineix com:

“Un aliment o part d’un aliment que proporciona beneficis mèdics o de salut, incloent-hi la prevenció i el tractament de malalties”

Com poden influir en els mastòcits?

Els nutracèutics no només aporten nutrició, sinó que també poden ajudar en el control de malalties, incloent-hi la regulació de l’activació dels mastòcits en reaccions al·lèrgiques. Són aliments que contenen compostos bioactius que poden modular l’activació dels mastòcits i reduir la inflamació.

Figura: diversos compostos dietètics que poden influir en l’activació dels mastòcits, reduint la inflamació. Sina Kaag (2023)

Lípids

Àcids grassos poliinsaturats (PUFA)

Aquests àcids grassos tenen propietats antiinflamatòries i poden modular l’activació dels mastòcits, reduint la producció d’histamines i citocines.

Aliments rics en PUFA:

• Àcid alfa-linolènic (ALA): llavors de xia, lli, nous, soja, oli de canola.
• Àcid eicosapentaenoic (EPA) i docosahexaenoic (DHA): peixos grassos (salmó, sardines, tonyina, verat, arengada).
• Àcid araquidònic (AA): carn vermella ecològica, ou, marisc.

Àcids grassos de cadena curta (SCFA)

Els SCFA tenen un efecte beneficiós en la microbiota intestinal, ajudant a regular el sistema immunitari i reduir la inflamació.

Aliments que promouen la producció de SCFA:

• Butirat: mantega, ghee, formatge curat, productes fermentats (quèfir, iogurt, xucrut, miso, kombutxa).
• Acetat: vinagre de poma.
• Propionat: formatge emmental.
• Aliments rics en midó resistent (contribueixen a la producció de SCFA): llegums, plàtans verds, patates, arròs i cereals cuinats i refredats entre 12 i 24 hores.

Vitamines

Les vitamines liposolubles, com la vitamina D, tenen un paper important en la regulació del sistema immunitari, ajudant a controlar l’activació dels mastòcits.

Aliments rics en vitamina D:

• Peix blau: salmó, tonyina, sardines.
• Ou.
• Bolets exposats al sol.
• Exposició solar responsable (fonamental per sintetitzar la vitamina D a través de la pell).

Aminoàcids

Alguns aminoàcids no essencials poden modular la inflamació i l’activitat dels mastòcits.

Aliments rics en aminoàcids immunomoduladors:

• Arginina: carns magres, peix, lactis, fruits secs (nous, ametlles, avellanes), llegums (cigrons i llenties).
• Glutamina: carns, peixos, ous, lactis, espinacs, julivert, remolatxa, col, fesols.
• Glicina: brou d’ossos ecològic, gelatina, pollastre, peix, espinacs, col arrissada, llavors de carbassa.

Carotenoides (pigments vegetals amb propietats antioxidants)

Els carotenoides ajuden a regular la resposta immune i tenen efectes antiinflamatoris sobre els mastòcits.

Aliments rics en carotenoides:

• Fucoxantina: algues marines (wakame, nori).
• Astaxantina: salmó, truita, gambes, llagostes, crancs.
• Licopè: tomàquets, síndria, aranja rosa, pebrot vermell, guaiaba.

Espècies amb propietats antiinflamatòries

Algunes espècies poden bloquejar l’activació dels mastòcits i reduir l’alliberament d’histamina i citocines.

Aliments rics en aquests compostos:

• Cúrcuma: curcumina, bisdemetoxicurcumina.
• Canyella: cinamaldehid.

Compostos fenòlics (molècules bioactives de plantes amb efectes immunomoduladors)

Flavonoides:

Són potents antioxidants i antiinflamatoris, reduint l’alliberament d’histamina i l’activació dels mastòcits.

Aliments rics en flavonoides:

• Kaempferol: bròquil, espinacs, col arrissada, pomes, raïm.
• Quercetina: cebes, pomes, raïm, te verd, baies, tàperes.
• Luteolina: julivert, api, pebrots verds, camamilla.
• Miricetina: te negre, espinacs, nabius, raïm, móres.
• Epigalocatequina galat (EGCG): te verd.
• Hesperetina: cítrics (taronja, llimona, aranja, mandarina).
• Naringenina: aranja, taronja, tomàquet, julivert.

Polimetoxiflavonoides

Aquests flavonoides especialitzats tenen un fort efecte antiinflamatori.

Aliments rics en polimetoxiflavonoides:

• Nobiletina: pell de cítrics (taronges, mandarines, llimones).
• Tangeretina: mandarines, taronges.

Estilbens

Són potents antioxidants amb capacitat per modular la inflamació.

Aliments rics en estilbens:

• Resveratrol: raïm, cacauets, móres, festucs.

Incorporar aquests aliments a la dieta pot ajudar a reduir la inflamació i millorar el control de les reaccions al·lèrgiques modulant l’activació dels mastòcits. Excepte en persones que tinguin al·lèrgies a algun dels aliments mencionats.

Per obtenir els mateixos beneficis sense risc, es poden buscar aliments alternatius que continguin compostos similars però sense el potencial al·lergènic.

Tot i que la nutrició pot jugar un paper important en la modulació de la resposta immune, és fonamental adaptar la dieta a cada persona, especialment en aquelles amb al·lèrgies alimentàries.

L’objectiu és aprofitar els efectes beneficiosos dels compostos bioactius, sense posar en perill la seguretat del pacient.

La regulació dels mastòcits mitjançant l’alimentació és una estratègia accessible i natural, que es pot utilitzar com a complement de tractaments convencionals i la suplementació.

Tot i que els estudis han demostrat que certs compostos en forma de suplements tenen efectes beneficiosos, és important destacar que aquests mateixos compostos es troben en alguns aliments.

Per això, una alimentació rica en flavonoides, polifenols, carotenoides, àcids grassos essencials i espècies antiinflamatòries pot contribuir a modular la resposta mastocitària i reduir la inflamació.

L’ús de components dietètics amb efectes immunomoduladors representa una alternativa prometedora per a la prevenció i maneig de malalties al·lèrgiques relacionades amb els mastòcits.

Si es requereix ajuda per personalitzar l’alimentació, és recomanable demanar ajuda a un dietista o dietista nutricionista especialitzat en psiconeuroimmunologia.

Aquest enfocament és una oportunitat tant per a futures investigacions com per a estratègies de nutrició personalitzada en el maneig de malalties al·lèrgiques i trastorns relacionats amb l’activació dels mastòcits.