La relació entre els símptomes relacionats amb l’alliberació d’histamina i l’estiu s’explica principalment per diversos motius com:
-
L’augment de l’exposició a al·lèrgens
-
Les picades d’insectes
-
La calor
-
Canvis en la dieta
Aquests factors augmenten l’activitat dels mastòcits, les cèl·lules responsables de l’alliberament d’histamina al cos.
Les Al·lèrgies d’Estiu
A l’estiu, l’augment d’al·lèrgens ambientals pot provocar una major activació dels mastòcits. Aquesta activació és una resposta immunològica als al·lèrgens i resulta en l’alliberament d’histamina i altres químics que causen símptomes al·lèrgics.
Alguns punts clau sobre com la calor i altres factors relacionats amb l’estiu influeixen en les al·lèrgies:
- Augment del pol·len: Durant l’estiu, moltes plantes, especialment les gramínies, alliberen grans quantitats de pol·len a l’aire. El pol·len és un dels principals desencadenants de les al·lèrgies estacionals. Les temperatures càlides i seques poden intensificar la producció de pol·len, allargant així la temporada d’al·lèrgies.
- Creciment de floridura/fongs: Les altes temperatures i la humitat creen un ambient propici per al creixement de la floridura, un altre al·lergen comú. La floridura pot créixer a interiors i exteriors, especialment en àrees humides com soterranis i lavabos, augmentant l’exposició a les seves espores.
- Àcars de la pols: Aquests al·lèrgens microscòpics prosperen en condicions càlides i humides. Durant l’estiu, la major humitat a l’aire pot augmentar la quantitat d’àcars de la pols a la llar, agreujant les reaccions al·lèrgiques.
- Contaminació de l’aire: L’estiu sovint porta nivells més alts de contaminació de l’aire degut a factors com les partícules de pols. La contaminació de l’aire pot empitjorar els símptomes de les al·lèrgies, especialment a les àrees urbanes.
- Picades d’insectes: Durant els mesos d’estiu, els insectes com els mosquits, abelles i vespes són més actius.
Les al·lèrgies d’estiu poden manifestar-se a través d’una varietat de símptomes, incloent:
-
Esternuts
-
Congestió nasal o secreció nasal
-
Ulls plorosos i amb picor
-
Tos
-
Fatiga
-
Mal de cap
-
Sibilàncies
-
Erupcions cutànies
-
Dificultat per respirar
Estrategies per controlar les al·lèrgies d’estiu
- Romandre a l’interior durant les hores puntes de pol·len, generalment al matí i al vespre.
- Utilitzar fundes de matalassos i coixins a prova d’al·lèrgens, rentar els llençols regularment amb aigua calenta i aspirar amb freqüència utilitzant una aspiradora amb filtre HEPA.
- Utilitzar deshumidificadors per mantenir els nivells d’humitat interior per sota del 50% i assegurar una bona ventilació en àrees humides com banys i cuines per prevenir el creixement de floridura.
La Calor
La calor pot augmentar l’estrès i l’estrès provoca l’alliberament d’histamina.
El cos treballa més per dissipar la calor a través de la suor, cosa que pot portar a una sensació d’esgotament i augmentar l’estrès físic.
Les altes temperatures poden dificultar el son reparador, causant insomni o son interromput. La falta de son de qualitat és un factor conegut que contribueix a l’augment de l’estrès i la irritabilitat.
La calor augmenta el risc de deshidratació. La deshidratació pot afectar l’estat d’ànim, la capacitat cognitiva i augmentar els nivells d’ansietat i estrès.
La calor extrema pot fer que les persones se sentin més irritables, impacients i propenses a reaccions emocionals negatives, cosa que pot augmentar la sensació d’estrès.
Les altes temperatures poden limitar les activitats diàries i la capacitat de realitzar tasques físiques i mentals. Això pot provocar un augment dels nivells d’estrès, especialment si afecta a la feina o a les responsabilitats diàries.
Estrategies per mitigar l’estrès per calor
- Beure prou aigua durant tot el dia per mantenir-se hidratat.
- Portar roba amb bona transpiració i de colors clars per ajudar a mantenir una temperatura corporal més baixa.
- Realitzar activitats físiques a l’aire lliure durant les hores més fresques del dia, com al matí o al vespre.
- Mantenir una rutina de son adequada i utilitzar mètodes per refredar l’entorn de descans, com ventiladors o matalassos refrigerants.
Canvis en la dieta
A l’estiu, en període de vacances, hi ha persones que acostumen a “saltar-se la dieta”, sense tenir en compte que no s’hauria de saltar cap dieta, sinó tenir un estil de vida saludable durant tot l’any, on abundin aliments frescos i mínimament processats.
Hi ha persones que canvien la seva alimentació només pel fet d’estar de vacances; es donen un bon festí als buffets o menjant fora de casa, escollint plats diferents “aprofitant les vacances” i això estressa el seu sistema digestiu.
També pot passar que persones amb intolerància a la histamina, es “relaxin” una mica en període vacacional, ja sigui pel fet d’estar en un altre lloc o per l’augment de les trobades socials. La dosi i freqüència d’aquesta flexibilitat en l’alimentació pot passar factura durant els dies de vacances o després. Menjar massa quantitat o ingerir freqüentment aliments amb més contingut d’histamina en persones que tinguin intolerància o que tinguin alguna malaltia inflamatòria intestinal o alguna condició de salut on hagin de prendre fàrmacs que inhibeixin l’enzim DAO, els pot provocar símptomes relacionats amb la histaminosi.
Cal gaudir de les vacances, però cuidant la salut.
La flexibilitat conscient i responsable de les possibles conseqüències, és clau.
Per això és important tenir en compte que:
- És fonamental no abandonar els hàbits alimentaris saludables durant les vacances.
- El consum excessiu més enllà de les necessitats (omplir excessivament els plats en buffets) pot causar estrès en el sistema digestiu.
- No hi ha prou evidència científica que asseguri una dosi beneficiosa del consum d’alcohol.
- Es pot gaudir de les menjades evitant excessos o aquells aliments o productes que puguin causar malestar.
Intoxicacions Alimentàries
Per altra banda, a l’estiu també és habitual les intoxicacions alimentàries.
La calor afavoreix el desenvolupament de bacteris patògens en els aliments.
La majoria d’ells pot créixer a temperatures d’entre 5°C i 45°C aproximadament, però es desenvolupa amb més facilitat i rapidesa si la temperatura és alta: 25°C-40°C.
Per què es produeix l’histamina als aliments?
La formació d’histamina als aliments depèn de quatre factors principals:
Contingut d’histidina: precursor de l’histamina.
Enzimes bacterianes: transformen histidina en histamina.
Condicions de temperatura i pH: alta temperatura i baix pH afavoreixen la seva formació.
Manipulació higiènica: la mala higiene en la manipulació d’aliments i els retards en la refrigeració augmenten la seva formació.
La refrigeració a temperatures inferiors a 4ºC minimitza la formació d’histamina. No obstant això, una vegada formada, l’histamina no es pot eliminar mitjançant cocció, pasteurització, esterilització, refrigeració o congelació. A més, la seva presència no altera significativament l’aspecte, color o textura de l’aliment.
Aliments Associats amb la Intoxicació per Histamina
Els aliments més freqüentment associats amb la intoxicació per histamina són certs peixos amb alt contingut d’histidina, com: tonyina, caballa, bonítol, sardina o boqueró.
També pot formar-se en productes fermentats com formatge, vi i cervesa, encara que la intoxicació per aquests aliments és menys comuna.
Freqüència d’Intoxicació per Histamina
A la UE, el 2020, es van notificar 43 brots d’intoxicació per histamina amb 183 casos i 17 hospitalitzacions. A Espanya, el mateix any, es van notificar quatre brots. No obstant això, en no ser una malaltia de declaració obligatòria i sovint confondre’s amb al·lèrgies, el nombre real de casos pot ser més gran.
Símptomes de la Intoxicació per Histamina
Els símptomes apareixen entre minuts i poques hores després d’ingerir l’aliment i són similars a una reacció al·lèrgica:
-
Picor i cremor a llengua i gola
-
Enrogiment i inflor de la cara i coll
-
Sufocacions
-
Urticària
-
Mal de cap i marejos
-
Dolor abdominal, nàusees, vòmits i diarrea
Els símptomes solen ser lleus i desapareixen en poques hores. Algunes persones, degut a intoleràncies genètiques, fàrmacs o malalties digestives, poden mostrar símptomes fins i tot amb nivells normals d’histamina als aliments; en aquest cas, és necessari realitzar un estudi personalitzat.
Mesures de Control de l’Histamina als Aliments
Les empreses alimentàries són responsables d’evitar la formació d’histamina als seus productes. La legislació de la UE imposa requisits estrictes sobre condicions de temperatura i límits d’histamina en peixos. S’implementen bones pràctiques d’higiene i programes per controlar l’histamina durant la cadena alimentària.
Les autoritats realitzen inspeccions, auditories i anàlisis de mostres per garantir la seguretat alimentària.
Recomanacions per als Consumidors
Per evitar intoxicació per histamina, especialment en comprar peix:
- Mantenir la cadena del fred amb bosses isotèrmiques.
- Refrigerar o congelar el peix immediatament en arribar a casa.
- Mantenir el peix refrigerat per sota de 4ºC fins a la seva preparació i cuinar-lo el més aviat possible, no deixar-lo més de 24 hores a la nevera.
- No descongelar a temperatura ambient. Descongelar a la nevera.
- Practicar una bona higiene a la cuina com a hàbit: rentar les mans, utensilis i superfícies abans i després de manipular aliments.
- Guardar el peix cuinat a la nevera o congelador si no es consumeix immediatament.
REFERÈNCIES
- https://www.aesan.gob.es/AECOSAN/web/seguridad_alimentaria/subdetalle/histamina.htmb
- Jingwen Liua, Blesson M. Varghesea, Alana Hansena, Jianjun Xianga,b, Ying Zhangc, Keith Deara, Michelle Gourleyd, Timothy Driscollc, Geoffrey Morganc, Anthony Capone, Peng Bia, (2021) Is there an association between hot weather and poor mental health outcomes? A systematic review and meta-analysis.
- Nori-Sarma A, Sun S, Sun Y, et al. Association between ambient heat and risk of emergency department visits for mental health among US adults, 2010 to 2019. JAMA Psychiatry.
- Beggs PJ. (2004). The effects of seasonal change and climate variability on allergic diseases. Clinical & Experimental Allergy.
- Helbling A, Hurni L. (2003). Histamine and immune response to insect stings. Journal of Allergy and Clinical Immunology. DOI: 10.1016/S0091-6749(03)01300-6.
- Akiyama H, Tanaka M. (2011). Cholinergic urticaria: Clinical features and triggers. Journal of Dermatology.
- González-Gutiérrez, A., et al. (2016). The impact of outdoor air pollution on the respiratory tract. Journal of Thoracic Disease.
- Fischer, T. H., et al. (2005). Allergic reactions to insect stings. Current Opinion in Allergy and Clinical Immunology.
- Akiyama, H., et al. (2011). Cholinergic urticaria: Clinical features and triggers. Journal of Dermatology.