Per què la DAO ens interessa
La histamina és una molècula que es forma de manera natural en molts aliments, sobretot en els fermentats (formatges curats, embotits, vi, conserves de peix) i la seva quantitat varia moltíssim d’un producte a un altre. En condicions normals no suposa cap problema: en arribar a l’intestí, un enzim anomenat diamino oxidasa (DAO) la degrada abans que passi a la sang. L’EFSA estima que una persona sana tolera sense dificultat entre 25 i 50 mg d’histamina per àpat.
El problema apareix quan aquest enzim no treballa al ritme suficient. És el que es coneix com a intolerància a la histamina, una situació que s’estima que afecta almenys l’1-3 % de la població i que s’associa amb molèsties molt variades (mal de cap, picor, envermelliment facial, congestió o símptomes digestius). La resposta clàssica ha estat la dieta baixa en histamina, però és tan restrictiva que resulta difícil de mantenir en el temps. D’aquí l’interès creixent pels complements que aporten DAO i ajuden a degradar la histamina del mateix menjar.
El que s’ha comparat, i per què és nou
Fins ara existien fonts diferents de DAO estudiades per separat, amb mètodes i laboratoris diferents, cosa que feia impossible comparar-les de debò. Aquest treball és el primer que les posa totes tres cara a cara en les mateixes condicions:
DAO vegetal: brots germinats i liofilitzats de pèsol verd, cigró, llentia i soja.
DAO animal: extracte proteic de ronyó de porc, la font autoritzada a la Unió Europea des del 2017 i la que porten avui la majoria dels complements del mercat.
DAO microbiana: enzim del llevat Yarrowia lipolytica, produït per biotecnologia i encara en fase de recerca.
Es van mesurar quatre aspectes: quanta activitat té cadascuna, amb quina eficàcia s’uneix a la histamina, quines altres amines és capaç de degradar i, potser el més rellevant a la pràctica, quant aguanta activa dins l’intestí.
Activitat: el llevat mana, i entre les plantes guanya el pèsol
La DAO microbiana va mostrar de bon tros la major activitat específica (11,12 nkat/mg de proteïna), unes 20 vegades per sobre de les fonts vegetals i unes 300 vegades per sobre de l’animal. Entre els brots vegetals, el pèsol verd va ser el més potent (0,50 nkat/mg), seguit de cigró i llentia; la soja va quedar a força distància. L’extracte de ronyó de porc va registrar 0,03 nkat/mg.
L’avantatge de l’origen vegetal: no es frena i aguanta més
Aquí apareixen les dues troballes més interessants per a qui pensa en un complement real, no en un tub d’assaig.
La primera té a veure amb la saturació. Les DAO de porc i de llevat pateixen el que s’anomena inhibició per substrat: quan hi ha molta histamina al voltant, la mateixa histamina les bloqueja i rendeixen menys justament quan més falta fan. En el cas porcí aquesta frenada ja es detecta a concentracions baixes. La DAO vegetal, en canvi, no va mostrar aquest comportament en cap dels quatre llegums estudiats, és a dir, continua treballant fins i tot davant d’àpats especialment carregats d’histamina. És la primera vegada que es descriu aquesta diferència.
La segona és la resistència a la digestió. En sotmetre-les a condicions intestinals simulades (pH 6,8, 37 °C, enzims pancreàtics i nutrients), els brots liofilitzats de pèsol verd van mantenir la meitat de la seva activitat als 60 minuts i encara en conservaven un 40 % a les tres hores. Les DAO de ronyó de porc i de llevat van resistir 30 i 20 minuts respectivament, i van quedar completament inactives abans d’una hora i mitja. Traduït a la vida real: l’enzim vegetal acompanya el menjar durant molt més temps dins l’intestí.
Cada font té les seves preferències
La histamina no viatja sola. En els aliments fermentats apareixen també altres amines biògenes (cadaverina, putrescina, tiramina) que competeixen pel mateix enzim. Les DAO vegetals es van mostrar especialment eficaces davant de cadaverina i putrescina, la de ronyó de porc gairebé no va distingir entre unes i altres i no va degradar gens de tiramina, i la microbiana va destacar sobretot davant de la tiramina. Són perfils complementaris, i saber quin és quin permet triar la font en funció del tipus d’aliment i de l’objectiu.
En resum
L’estudi confirma que no totes les DAO són iguals i que l’elecció de la font té conseqüències pràctiques. La via microbiana és la més potent sobre el paper i apunta alt de cara al futur. La font vegetal, i en particular el brot de pèsol verd, combina una activitat sòlida amb dues qualitats que es tradueixen directament en rendiment dins l’intestí: no es bloqueja davant de concentracions altes d’histamina i es manté activa molt més temps. A això s’hi suma un avantatge gens menor en el mercat actual, i és que el seu origen 100 % vegetal la fa apta per a poblacions vegetarianes, veganes o amb restriccions alimentàries de tipus religiós.
NaturDAO, pioner en DAO vegetal
Tot l’anterior deixa de ser teoria quan arriba al consumidor, i aquí convé recordar una dada: NaturDAO va ser el primer complement alimentari del mercat formulat amb DAO d’origen vegetal. Abans d’ell, qui volia donar suport al seu enzim només tenia a l’abast la via animal.
Aquest avançament no va ser casualitat. Apostar pel brot de pèsol (Pisum sativum) significava triar precisament la font vegetal que la ciència ha anat confirmant com la més activa, la que no es bloqueja quan el menjar ve carregat d’histamina i la que millor resisteix el pas per l’intestí. Avui les dades comparatives donen la raó a aquesta aposta.
A l’evidència s’hi suma allò evident: una fórmula 100 % vegetal, apta per a qui segueix una alimentació vegetariana o vegana i per a qui no consumeix derivats porcins per convicció o per creença religiosa. Ser el primer va obrir la categoria. Els resultats que avui publica la literatura científica expliquen per què valia la pena obrir-la.
Font
Costa-Català J, Kettner L, Latorre-Moratalla ML, Vidal-Carou MC, Comas-Basté O, Fischer L. Comparative characterization of diamine oxidase (DAO) activity from plant, animal and microbial matrices. Food Bioscience. 2025;73:107771. DOI: 10.1016/j.fbio.2025.107771.