Efectes de l’activitat de la histamina i l’enzim DAO en l’embaràs

embarazada_dao_histamina

Funcions de la histamina en l’embaràs

La histamina té diverses funcions en processos al·lèrgics i inflamatoris i accions neuroendocrines en el sistema nerviós central. També està implicada en el cicle menstrual i en l’embaràs.

La interacció entre la histamina i les hormones femenines i les seves propietats vasoactives promouen el creixement i la diferenciació cel·lular (Pap, 2004).

Un equilibri òptim entre els nivells de histamina i la funcionalitat de la DAO podria ser crucial per a tenir un embaràs sense complicacions.

En diversos estudis s’han relacionat activitats reduïdes de l’enzim DAO amb múltiples complicacions de l’embaràs, com ara diabetis, risc d’avortament i trastorns trofoblàstics.

La malaltia trofoblàstica de la gestació comprèn un grup de malalties rares en les quals es formen cèl·lules anormals a l’interior de l’úter després de la concepció.

Encara que falta més investigació per a poder conèixer si les dones amb intolerància a la histamina pateixen embarassos més complicats i majors taxes d’avortament a causa de l’alteració de les activitats de la DAO i si els nivells baixos de DAO o les modificacions genètiques en el gen DAO podrien representar un factor pronòstic d’un major risc d’avortament.

Embaràs: metabolització de la histamina i enzim DAO

L’equilibri entre la histamina i l’enzim DAO que degrada la histamina juga un paper important per a un embaràs sense complicacions (Brew and Sullivan, 2001). S’ha trobat una reducció en l’activitat de l’enzim DAO en embarassos d’alt risc, mentre que els nivells a la sang dins dels rangs de normalitat s’han associat amb un pronòstic de desenvolupament fetal favorable.

embarazo_histamina_dao
Figura 1. La placenta és productora de l'enzim histamina histidina descarboxilasa (HDC), enzim que sintetitza la histamina; i la diamino oxidasa (DAO), que degrada la histamina.

L’enzim diamino oxidasa (DAO) es produeix per la placenta en grans quantitats i actua com una barrera metabòlica per evitar l’entrada excessiva d’histamina bioactiva de la placenta a la circulació de la mare o del fetus.

Per això, s’ha suggerit que valorar la funcionalitat de l’enzim DAO pot resultar útil com a eina per a detectar el risc de complicacions en l’embaràs.

L’endometri, que és el revestiment de l’úter, i el miometri, la capa muscular externa de l’úter, presenten grans quantitats de mastòcits i aquests contenen histamina (Massey et al., 1991; Pap, 2004), i també hi ha mastòcits a la placenta (Purcell i Hanahoe, 1991).

La histamina contribueix a les interaccions embrionàries-uterines durant la implantació.

A la placenta, l’expressió de l’enzim histidina descarboxilasa (HDC) és unes 1000 vegades major que en altres òrgans (Pap, 2004).

El gen de l’histidina descarboxilasa està regulat per la progesterona (Paria et al., 1998), que augmenta durant l’embaràs.

En éssers humans s’ha observat que els receptors H1R s’expressen en les vel·lositats de la placenta i exerceixen funcions importants en l’intercanvi de substàncies entre la sang materna i fetal i en la secreció de moltes hormones com els estrògens (Matsuyama et al., 2004).

La histamina té un paper important en la interacció fetus-mare després de la implantació de l’embró (Brew i Sullivan, 2001; Pap, 2004, Noskova et al., 2006).

En embarassos normals s’ha descrit un gran augment dels nivells de DAO durant el primer trimestre (Southren et al., 1964; Dubois et al., 1977) amb una següent fase de meseta durant el segon i tercer trimestre (Southren et al., 1964; Dubois et al., 1977).

niveles_enzima_Dao_semanas_embarazo
Figura 3. Rang d'activitat de l'enzim DAO durant l'embaràs i valors relacionats amb el risc de complicacions en l'embaràs (Southren et al., 1966).
Els embarassos que manquen d’un augment de l’activitat de l’enzim DAO comporten un augment de les concentracions d’histamina en plasma i en orina, i aquest excés d’histamina s’ha relacionat amb un major risc de preeclàmpsia, hiperèmesi gravídica i avortament (Dubois et al., 1977; Clemetson i Cafaro, 1981; Brew i Sullivan, 2006).

RESUM I CONCLUSIONS

  • Existeix un paper fisiològic de la histamina durant la implantació de l’embró i el desenvolupament fetal en l’embaràs. 
  • És necessari un equilibri entre les enzims histidina descarboxilasa i la funcionalitat de l’enzim DAO. 
  • Un excés d’histamina pot conduir a un major risc de complicacions en l’embaràs. 
  • L’enzim DAO serveix com una barrera metabòlica per evitar l’entrada massiva d’histamina al fetus. 
  • S’ha relacionat una deficiència en l’activitat de la DAO amb complicacions en l’embaràs. 
  • Valorar la funcionalitat de la DAO podria servir com a eina de diagnòstic, juntament amb altres proves, sobre el risc de complicacions en l’embaràs. 
  • Encara que falten més estudis, una bona degradació de la histamina és important per a tenir un embaràs saludable.

Anna Nadal

Fisioterapeuta i Postgrado en PNIE