<p><strong>¿Sabies que la concentració d’histamina en l’organisme també podria estar influïda per l’estrès emocional?</strong></p>

<p><span style=”font-size: 14px; color: var( –e-global-color-text ); text-align: var(–text-align);”>L’estrès és una part inevitable de la vida moderna. Els nostres cossos reaccionen biològicament als estímuls que ens generen estrès, i això pot tenir un impacte significatiu en la nostra salut. En aquest article, explorarem com l’estrès emocional pot influir en la alliberació d’histamina en el nostre organisme i la seva relació amb diverses condicions de salut.</span></p>

<h2>Síndrome d’Activació de Mastòcits (MCAD) i la seva Connexió amb l’Estrès</h2>

<p>El nostre cos reacciona biològicament als estímuls que ens generen estrès. Una de les respostes a aquest tipus de situacions és l’activació dels mastòcits, el que condueix a la alliberació d’histamina i altres mediadors inflamatoris. El síndrome d’activació de mastòcits (MCAD), que pot manifestar-se per diverses raons, a vegades pot estar relacionat amb l’estrès.</p>

<p>Per ser precisos, no és l’estrès en si el que activa els mastòcits, sinó l’hormona que es produeix en resposta a aquestes situacions, coneguda com a corticotropina alliberadora (CRH). Aquesta hormona es produeix en l’hipotàlem, la primera part de l’eix hipotàlem-hipòfisi-adrenal (HPA), i està involucrada en l’activació dels mastòcits, la que resulta en la alliberació d’histamina a causa de l’estrès.</p>

<h3><strong style=”font-size: 16px;”>Què són els mastòcits?</strong></h3>

<p>Els mastòcits són una part essencial del sistema immunitari i es troben en les mucoses i teixits epitelials de tot el cos. Es classifiquen en tipus T i tipus TC i juguen un paper important en les respostes immunitàries al·lèrgiques i anafilàctiques, autoimmunes, neurohormonals, d’estrès i infeccioses (Teoharis C. 2023).</p>

<p>Els mastòcits sintetitzen, emmagatzemen i alliberen una varietat de mediadors amb diferents funcions, alguns dels quals tenen efectes immunològics antiinflamatoris i altres proinflamatoris. Aquests mediadors inclouen histamina, triptasa, serotonina, IL-1, IL-6, factor activador de plaquetes, prostaglandines i leucotrienos.</p>

<p>Quan els mastòcits s’activen, alliberen grànuls que contenen aquests mediadors en el seu citoplasma, la que es coneix com a desgranulació.</p>

<h3>La Importància de Controlar l’Activació dels Mastòcits</h3>

<p>El problema sorgeix quan es produeix una desgranulació excessiva dels mastòcits, la que pot donar lloc a una resposta inflamatòria exagerada al cos i a l’intestí (Ramos. L. et al 2007). La secreció de IL-1β, IL-6 i TNF-α per part dels mastòcits estableix la base per a la persistència de la inflamació, mentre que la secreció d’histamina i triptasa contribueix a la sensibilització de les fibres nervioses. Per tant, una major activació dels mastòcits s’associa amb un augment de l’excitabilitat de les neurones del sistema nerviós entèric i la permeabilitat intestinal. Això és especialment rellevant en persones diagnosticades amb síndrome de l’intestí irritable, ja que solen experimentar dolor a causa d’aquesta sensibilitat visceral augmentada i inflamació a la mucosa intestinal (Panula P. 2015).</p>

<p>A més, l’activació dels mastòcits juga un paper crucial en la patogènesi de moltes malalties, no només al·lèrgiques, sinó també en malalties autoimmunes i el càncer.</p>

<p><img class=”size-full wp-image-19334″ src=”https://naturdao.com/wp-content/uploads/2023/10/XXZV.jpg” alt=”activacion de mastocitos ” width=”1032″ height=”703″ /> activacion de mastocitos</p>

<p>Christine N. Noto. et al. (2021)</p>

<h2>Impacte de l’Estrès en el Sistema Immunològic</h2>

<p>És important diferenciar entre l’estrès agut i l’estrès crònic. La nostra fisiologia espera enfrontar-se a l’estrès de tant en tant, la que genera respostes agudes o breus. Aquests estressors poden ser, per exemple, l’exercici físic, canvis de temperatura, períodes de dejuni, entre d’altres.</p>

<h3>Patró circadià de l’estrès</h3>

<p>La alliberació d’hormones, incloent les relacionades amb l’estrès, hauria de seguir un patró circadià i fluctuar entre el dia i la nit. La nostra fisiologia experimenta canvis entre aquestes dues franges, però l’estrès crònic altera aquest cicle natural. Per exemple, afecta la producció de cortisol i, en conseqüència, desregula el nostre rellotge biològic, limitant els recursos disponibles per al sistema immunològic. Això pot donar lloc a un desequilibri que augmenta el risc de patir una àmplia gamma de malalties, des d’infeccions comunes fins a diversos tipus de càncer. En resum, l’estrès té un impacte significatiu en el nostre cos.</p>

<p>A més, és interessant assenyalar que hi ha una diferència de gènere en la unió dels receptors d’histamina H1 al cervell. Les dones podrien tenir una major afinitat per a aquests receptors en comparació amb els homes (Shin Fukudo, et al. 2022). Per tant, especialment si ets una dona, és important trobar i promoure un estil de vida i mecanismes que et permetin, en la mesura del possible, regular l’estrès i la producció d’histamina.</p>

<h3>Estrès i el seu Efecte en el Sistema Digestiu</h3>

<p>L’estrès crònic afecta negativament la funcionalitat del sistema digestiu, augmentant la permeabilitat de l’epiteli intestinal i afavorint l’entrada d’histamina i la alliberació de mastòcits. Un intestí amb una alta permeabilitat permet l’entrada massiva d’histamina al torrent sanguini, la que pot donar lloc a símptomes relacionats amb l’excés d’histamina. L’histamina juga un paper important en la fisiopatologia de malalties intestinals i trastorns de l’eix intestí-cervell, i l’equilibri de la microbiota intestinal és clau per al tractament de persones amb deficiència de DAO.</p>