El fetge desintoxica i també ens ajuda amb la histamina i els estrògens

Una de les funcions del fetge és eliminar tòxics interns, ja siguin substàncies produïdes per bacteris i fongs de l’intestí o tòxics externs (alcohol, tabac, pesticides, contaminació ambiental, additius, colorants i altres compostos presents en productes ultra-processats).

El fetge desintoxica:

• Tòxics interns (substàncies produïdes per fongs o bacteris)
• Tòxics externs (alcohol, tabac, pesticides, contaminació ambiental, additius o tòxics en productes comestibles).
• I en tots els casos, l’estil de vida pot afavorir una bona funcionalitat de les fases de desintoxicació hepàtica (fase 1 i fase 2) que abordem en aquest article.

Però també en el fetge, comptem amb una sèrie d’enzims encarregats d’eliminar la histamina i els estrògens.

Per tant, és molt important que sàpigues que si tens un excés d’estrògens i de histamina necessites que el teu fetge funcioni correctament. En cas contrari, no serà capaç de fer-ho si no es troba en bon estat.

Un excés de histamina podria provocar una acumulació d’estrògens, i viceversa.

Símptomes de l’excés d’estrògens

• Síndrome premenstrual (sensibilitat en les mames, dolor en la zona dels ovaris i l’úter, dolor lumbar i a les cames, fatiga, irritabilitat o depressió, retenció de líquids, mal de cap o migranyes, ansietat per menjar dolços…)
• Ansietat, irritabilitat, depressió
• Miomes, mames fibrós, endometriosi
• Pèrdua de la libido
• Mal son
• Contractures musculars
• Excés de flux vaginal
• Retenció de líquids
• Hipotiroïdisme o dificultat per perdre pes.

Equilibrar els estrògens i la histamina: detoxificació hepàtica

En el fetge comptem amb una sèrie d’enzims encarregats d’eliminar o equilibrar els estrògens. El procés de desintoxicació es duu a terme en 2 fases.

FASE 1: HIDROXILACIÓ

En la primera fase, el fetge comença a eliminar els estrògens. El fetge treballa per convertir tòxics i estrògens en substàncies solubles per facilitar-ne l’eliminació.

Per facilitar-ne l’eliminació, un grup d’enzims del fetge afegeixen un grup d’hidroxil (OH) als estrògens per fer-los més solubles. Aquest procés es coneix com hidroxilació i produeix tres tipus de metabòlits d’estrògens:

• El 2-hidroxiestrone (2-OH).
• El 4-hidroxiestrone (4-OH).
• El 16-alfa-hidroxiestrone (16alfa-OH).

El 2-hidroxi-estrone té un efecte antiestrogènic i es considera beneficiós. Mentrestant que el 4-hidroxiestrone i el 16-alfa-hidroxiestrone tenen efectes estrogènics i se’ls considera menys beneficiosos.

Per conèixer el seu equilibri es pot realitzar una prova per avaluar en orina els metabòlits dels estrògens en 24 hores.

Encara que el més recomanat és incidir en la nostra dieta i manera de vida seguint alguns consells que podem dur a terme per potenciar o disminuir els efectes positius i menys beneficiosos de l’hidroxilació i els metabòlits que genera.

Quins aliments redueixen els 4-OH i els seus efectes menys positius?

• Polifenols: llavors i pell de la raïm, groselles, nabius, maduixes.
• Resveratrol: llavors i pell de raïm, groselles, nabius o maduixes o suplement. El resveratrol redueix NF-kappa beta, disminueix els 4-OH i protegeix l’ADN.
• Crucíferes: INDOL-3-CARBINOL (I3C) i DI-INDOL-METÀ (DIM) I SULFORAFÀ. Aliments rics en suflorafà: bròquil, germinats de bròquil, coliflor, cols de Brussel·les, col lombarda, rúcula, raves, naps, xirivia, wasabi, mostassa, alcaparras. El sulforafà millora la capacitat antioxidant del cos activant el gen Nrf2.
• Arrel de regalèssia: a més a més té propietats antibiòtiques, antivirals i antiinflamatòries.

APUNTA AQUESTS CONSELLS EXTRA!

Sabies que…

Bullir durant 2 o 3 minuts les verdures crucíferes i després interrompre la cocció amb aigua freda per mantenir activa la mirosina, enzim que aporta els principis actius de les crucíferes.

Una altra forma d’activar la mirosinasa és mastegar bé les verdures o prendre-les en suc verd extret en fred.

Quins aliments milloren el metabòlit bo 2-OH?

• Crucíferes: bròquil, cols, xucrut mínim 2 vegades a la setmana.
• Omega 3: peix, algues, nous, sèsam, xia, cànem o suplementació prescrita per un professional (més EPA que DHA).
• Lignans: lli triturat, oli de lli, sèsam, ortigues, col kale, quinoa, centeno. Prendre mínim 10 g/dia d’oli de lli cru (no per cuinar) i guardar a la nevera.
• Resveratrol: raïm (amb llavors i pell)
• Cacau
• Cafeïna: accelera la CYP1A2 i augmenta els estrògens 2-OH. Cafè, te roig, negre i verd matè, guaranà. Tenint en compte que s’han de prendre en petita quantitat i al matí, ja que poden alterar el son.

FASE 2: METILACIÓ I SULFATACIÓ

En aquesta fase s’eliminen els estrògens gràcies a l’acció de diferents enzims de la metilació i la sulfatació.

I quina relació tenen aquests enzims amb la histamina?

Doncs que si alguns d’aquests enzims no funcionen bé s’acumularan els estrògens i la histamina provocant la sintomatologia esmentada anteriorment.

Podríem imaginar-ho com un embut.

Els estrògens provoquen una major alliberació d’histamina en el nostre organisme i en aquest escenari augmenten la quantitat de substàncies inflamatòries i mastòcits (cèl·lules que contenen histamina).

En l’etapa fèrtil i durant la primera fase del cicle menstrual, coneguda com a fase folicular, els estrògens es troben més elevats. És important que les fases del fetge funcionin correctament perquè es puguin eliminar adequadament.

No obstant això, si no succeeix, en els últims dies de la fase folicular, que encara que pot variar en cada dona sol oscil·lar entre els dies 10 i 14 del cicle menstrual, en aquests dies és quan es presenta majors nivells d’histamina. Moltes dones pateixen migranyes, contractures o mal de cap, per exemple, en aquests dies i una causa pot ser que no funcionen bé les vies de desintoxicació hepàtica que eliminen entre d’altres compostos: estrògens i histamina.

Per tant, en les dones que pateixen la sintomatologia d’excés d’estrògens o d’histaminosi cal revisar i adaptar l’alimentació, millorar la funcionalitat del sistema digestiu i diversitat de la microbiota intestinal i assegurar-nos que el nostre fetge realitza les funcions de desintoxicació correctament.

Per tant, la suplementació de NATURDAO és útil i efectiva en persones amb intolerància a la histamina mentre es cuida l’alimentació per a una millor qualitat de vida.

La histamina a les dones: Per què les afecta més?

La funcionalitat del sistema immunològic presenta diferències entre homes i dones, sent les dones més propenses al desenvolupament de malalties autoimmunes a causa de la influència dels estrògens en les cèl·lules del sistema immunològic. (Chakraborty, B. et al. 2022)

En les dones, la histamina es produeix principalment en els mastòcits, cèl·lules endotelials i cèl·lules epitelials de l’úter i els ovaris. Per tant, el context hormonal varia en cada dona i pot generar símptomes diversos relacionats amb l’excés d’estrògens.

Una dona amb un excés d’estrògens i una eliminació deficient a través de les fases de desintoxicació hepàtica pot experimentar símptomes d’excés de histamina.

Tot i així, tenir nivells baixos d’estrògens tampoc és una situació òptima per a les dones. Els desequilibris en els nivells d’estrògens afecten la funcionalitat d’enzims que degraden la histamina.

Per tant, és crucial comprendre que les dones, a causa dels seus canvis hormonals mensuals durant l’etapa fèrtil, poden experimentar símptomes relacionats amb l’excés de histamina. Això succeeix perquè una de les vies de degradació i metabolització de la histamina és el fetge, que també regula els nivells d’estrògens. La interconnexió entre el fetge, els estrògens i la histamina pot desencadenar símptomes de excés de histamina.

Símptomes de l’excés de histamina o histaminosis

• Síndrome premenstrual
• Ansietat i pors
• Migranyes i cefalees
• Inestabilitat, marejos i vertigen
• Falta d’energia
• Contractures musculars
• Dolor articular
• Esclat i espasmes d’estómac
• Gases
• Restrenyiment i femtes pastoses
• Colon irritable
• Rinitis, esternuts, broncoespasmes, nas tapat
• Pell seca, descamació i eczemes
• Pressió arterial baixa o alta, taquicàrdies i arrítmies
• Somni poc profund
• Roget d’intensitat en la pell després de la picada de mosquits, abelles o meduses.

En resum:

Tenint en compte que la genètica influeix en part d’aquests símptomes i que l’estil de vida juga un paper important, és recomanable analitzar i personalitzar les estratègies per mantenir un equilibri hormonal i de salut òptim en cada dona.

---

Referències bibliogràfiques:

Cóppola, F., J. Nader., R. Aguirre. Metabolisme dels estrògens endògens i càncer de mama. (2005)

Sepkovic, D. W.; H.L. Bradlow. Estrogen hydroxilation the good and the bad. (2009)

Zhu, B. T; a.H. Conney. Funció del metabolisme dels estrògens en les cèl·lules diana: revisió i perspectives. (1998)