Medició de la diamino oxidasa (DAO) durant una dieta baixa en histamina o habitual en pacients amb intolerància a l’histamina

Antecedents/Objectius
La quantificació de les concentracions de diamina oxidasa (DAO) en sèrum s’ha proposat com una modalitat diagnòstica complementària per a l’avaluació de la intolerància a l’histamina (HIT). Hi ha dades empíriques limitades sobre la influència dels patrons dietètics en els nivells de DAO.

Subjectes/Mètodes
En el context d’un estudi prospectiu amb un disseny de creuament, 18 individus diagnosticats amb HIT van ser aleatoritzats per iniciar una dieta baixa en histamina (LHD) o una dieta mixta convencional (MXD). Les concentracions de DAO en sèrum es van mesurar al començament de l’estudi i després de cada fase dietètica. Un grup de control va sotmetre’s a avaluacions similars de DAO sense imposició de restriccions dietètiques.

Resultats
Durant el període en què es va implementar una dieta restringida en histamina, no es van observar diferències notables en els canvis en els nivells de DAO en comparació amb els canvis observats durant la fase mixta (MXD). Específicament, entre el grup, 10 dels 18 pacients van mostrar valors elevats de DAO després del règim LHD, mentre que els altres vuit van mostrar nivells de DAO reduïts o inalterats. La prevalença de nivells elevats de DAO en el grup LHD no va diferir significativament de la observada en el grup de control durant la fase MXD. A més, durant la fase LHD, els pacients van informar d’una reducció significativa en els símptomes gastrointestinals i cutanis.

Conclusions
Aquesta investigació prospectiva subratlla l’ús continuat d’una dieta restringida en histamina, juntament amb una reintroducció dietètica estructurada, com un enfocament diagnòstic eficaç per a individus amb sospita de hipersensibilitat histamínica relacionada amb els aliments. Cal destacar que la mesura dels nivells de DAO sembla proporcionar només una capacitat limitada per discernir fluctuacions induïdes per la dieta. No obstant això, les dinàmiques de canvi de DAO no semblen presentar una associació discernible amb patrons dietètics específics, una troballa consistent en ambdós grups de pacients i de control.